DAMIÀ BARDERA POCH

DAMIÀ BARDERA (Viladamat, 1982) és escriptor i assagista. Doctor en Filosofia per la Universitat de Girona amb una tesi sobre l’obra narrativa del filòsof Josep Ferrater Mora, va néixer en un hospital blanc, privat i molt net, i va passar els primers vint anys de vida entre Viladamat (Alt Empordà) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà), i ja en va tenir prou –massa tramuntana. Actualment viu a Girona.

Descregut, gens gregari i un xic rondinaire, no ha trobat mai el moment de fer-se el carnet de cap partit polític, i això l'inquieta.
L'any 2007, contra tot pronòstic i amb polèmica inclosa, va guanyar el premi Marià Manent de Poesia de Premià de Dalt amb el llibre el penúltim vòmit (Viena, 2008). Dos anys més tard, va sortir publicat el seu segon llibre, i alguns contes per llegir-los d'amagat (El Cep i la Nansa, 2010), recull de contes que va merèixer ser finalista del V Premi el Temps de les Cireres al millor llibre publicat en català l'any 2010 per un autor jove –menor de 35 anys.

A partir del 2010 i fins al 2016, va publicar set llibres de narrativa, tots amb l’editorial vilanovina El Cep i la Nansa: Fauna animal (2011), Els homes del sac (2012), Els nens del sac (2013), Contes de propina (2014), Nens de llet (2016) i la novel·la Viladelsac (2015), una quintaessenciació del món barderià.

Després de donar a conèixer aquestes obres, va decidir estar-se un temps indefinit sense publicar, fins que a principis de l’any 2019 va veure la llum l’antologia Un circ al pati de casa (Empúries, 2019), amb pròleg de Toni Sala.

Dels articles i assajos, destaquen l’anàlisi filosòfica i antropològica dels anuncis de la marca Estrella Damm, Mediterròniament. La catalanitat emocional (Biblioteca del Núvol, 2013), escrit conjuntament amb Eudald Espluga, i L’home del sac: arquetip modern del no-res (Emboscall, 2015), una obra de caire fenomenologicoexistencial sobre una de les figures més desateses i incompreses de l’imaginari popular-infantil. En paraules de Cristina Masanés, que en firma el pròleg: «Un assaig breu de discurs àgil i intenció valenta situat en la tradició del nihilisme que ha amarat bona part del pensament i l’escriptura del segle xx».

A més, ha publicat el dietari assagístic Cal Ratoliu (El Cep i la Nansa, 2019), una obra a cavall del dietarisme, l'assaig filosòfic, la reflexió estètica i el llibre de memòries, que ens col·loca "rere el teló de Can Bardera", segons Francesc Ginabreda, autor del pròleg.

Alguns dels seus contes s’han traduït al polonès, al croat, al rus, al neerlandès, al gallec, al castellà i a l'anglès.

Els seus darrers llibres són Bèsties de companyia (Godall Edicions, 2022), un recull de contes satírics centrat en el món educatiu i en l’àmbit laboral, i S'obre el teló (La Segona Perifèria, 2024), una obra que descobreix una escletxa inexplorada entre el relat curt i el teatre.