ja des de ben petit em preguntava
què feien els protagonistes dels contes
després de ser feliços i menjar anissos.
No et fan falta les sabates
per caminar descalça, princesa,
ni tan sols els mitjons per no tenir fred.
quan plogui, sortiré al carrer
amb una xinxeta groga fent
de paraigües
amb el temps sabràs
que un escorpí té el mateix dret de viure
que un canari.
en caminar, vaig geperut,
pesen les imatges de gent sense ulls,
sense crani.
la meva vida
era un bassal d'aigua torturat
pels nens que hi saltaven descalços.
he obert el congelador,
a dins hi havia la lluna.
a partir de primer de bàsica,
quan els nens volen ser bombers,
jo ja volia ser bohemi.
després de tantes relacions sentimentals
amb gust d'armari encastat, es fa difícil
fer les coses una mica més fàcils...
ahir vaig somiar en serps
i les molt fillesdeputa
van acabar somiant-me a mi.

DAMIÀ BARDERA POCH

Damià Bardera (Viladamat, 1982) és escriptor i assagista. Doctor en Filosofia per la Universitat de Girona amb una tesi sobre l’obra narrativa del filòsof Josep Ferrater Mora, va néixer en un hospital blanc, privat i molt net, i va passar els primers vint anys de vida entre Viladamat (Alt Empordà) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà), i ja en va tenir prou –massa tramuntana. Actualment viu a Girona i hi treballa.

Casat per l'església –feliçment casat– i pare de família, descregut, gens gregari i un xic rondinaire, no ha trobat mai el moment de fer-se el carnet de cap partit polític, i això l'inquieta.
L'any 2007, contra tot pronòstic i amb polèmica inclosa, va guanyar el premi Marià Manent de Poesia de Premià de Dalt amb el llibre el penúltim vòmit (Viena, 2008). Dos anys més tard, va sortir publicat el seu segon llibre, i alguns contes per llegir-los d'amagat (El Cep i la Nansa, 2010), recull de contes que va merèixer ser finalista del V Premi el Temps de les Cireres al millor llibre publicat en català l'any 2010 per un autor jove –menor de 35 anys.

Amb el treball uns anys de propina i altres contes, va quedar finalista del VI Premi de Narrativa de Sant Narcís 2011. Aquell mateix any, va sortir publicat el llibre de contes fauna animal; i l’any següent, els homes del sac (El Cep i la Nansa, 2012), tots dos amb una excel·lent acollida per part de la crítica.

Ha participat a l’antologia Els caus secrets (Moll, 2013) i el relat «Un conte de Nadal», inclòs en el llibre els homes del sac, va ser premiat en la primera edició del Premi Núvol de Contes (2012), amb un jurat format per Bernat Puigtobella, Matthew Tree, Enric Gomà, Màrius Serra i Jordi Puntí.

Després de els homes del sac, ha publicat els llibres de contes els nens del sac (El Cep i la Nansa, 2013) i contes de propina (El Cep i la Nansa, 2014), també amb una excel·lent acollida crítica. El seu darrer llibre és la novel·la Viladelsac (El Cep i la Nansa, 2015), una quintaessenciació del món barderià i, alhora, un pas endavant en la seva singular trajectòria literària.

Dels articles i assajos publicats fins ara, destaquen l’anàlisi filosòfica i antropològica dels anuncis de la marca Estrella Damm, Mediterròniament. La Catalanitat emocional (Biblioteca del Núvol, 2013), escrit conjuntament amb Eudald Espluga, i L’home del sac: arquetip modern del no-res(Emboscall, 2015), una obra de caire fenomenologicoexistencial sobre una de les figures més desateses i incompreses de l’imaginari popular-infantil. En paraules de Cristina Masanés, que en firma el pròleg: «Un assaig breu de discurs àgil i intenció valenta situat en la tradició del nihilisme que ha amarat bona part del pensament i l’escriptura del segle xx».

La seva obra, en col·laboració amb l'artista Kenneth Russo, ha estat difosa per iPhone, iPod touch i iPad, dins el projecte Disset Segons. I el conte «El dinosaure», publicat a la revista Paper de vidre i inclòs en el llibre inèdit Nens del llet, ha estat traduït al neerlandès per Marga Demmers.

Aquesta web ha estat dissenyada i creada per daniel planas