ja des de ben petit em preguntava
què feien els protagonistes dels contes
després de ser feliços i menjar anissos.
No et fan falta les sabates
per caminar descalça, princesa,
ni tan sols els mitjons per no tenir fred.
quan plogui, sortiré al carrer
amb una xinxeta groga fent
de paraigües
amb el temps sabràs
que un escorpí té el mateix dret de viure
que un canari.
en caminar, vaig geperut,
pesen les imatges de gent sense ulls,
sense crani.
la meva vida
era un bassal d'aigua torturat
pels nens que hi saltaven descalços.
he obert el congelador,
a dins hi havia la lluna.
a partir de primer de bàsica,
quan els nens volen ser bombers,
jo ja volia ser bohemi.
després de tantes relacions sentimentals
amb gust d'armari encastat, es fa difícil
fer les coses una mica més fàcils...
ahir vaig somiar en serps
i les molt fillesdeputa
van acabar somiant-me a mi.

DAMIÀ BARDERA POCH

DAMIÀ BARDERA (Viladamat, 1982) és escriptor i assagista. Doctor en Filosofia per la Universitat de Girona amb una tesi sobre l’obra narrativa del filòsof Josep Ferrater Mora, va néixer en un hospital blanc, privat i molt net, i va passar els primers vint anys de vida entre Viladamat (Alt Empordà) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà), i ja en va tenir prou –massa tramuntana. Actualment viu a Girona.

Casat per l'església –feliçment casat–, descregut, gens gregari i un xic rondinaire, no ha trobat mai el moment de fer-se el carnet de cap partit polític, i això l'inquieta.
L'any 2007, contra tot pronòstic i amb polèmica inclosa, va guanyar el premi Marià Manent de Poesia de Premià de Dalt amb el llibre el penúltim vòmit (Viena, 2008). Dos anys més tard, va sortir publicat el seu segon llibre, i alguns contes per llegir-los d'amagat (El Cep i la Nansa, 2010), recull de contes que va merèixer ser finalista del V Premi el Temps de les Cireres al millor llibre publicat en català l'any 2010 per un autor jove –menor de 35 anys.

A partir del 2010 i fins al 2016, va publicar set llibres de narrativa, tots amb l’editorial vilanovina El Cep i la Nansa: fauna animal (2011), els homes del sac (2012), els nens del sac (2013), contes de propina (2014), nens de llet (2016) i la novel·la Viladelsac (2015), una quintaessenciació del món barderià.

Després de donar a conèixer aquestes obres, va decidir estar-se un temps indefinit sense publicar, fins que a principis de l’any 2019 va veure la llum l’antologia Un circ al pati de casa (Empúries, 2019), amb pròleg de Toni Sala.

Dels articles i assajos, destaquen l’anàlisi filosòfica i antropològica dels anuncis de la marca Estrella Damm, Mediterròniament. La catalanitat emocional (Biblioteca del Núvol, 2013), escrit conjuntament amb Eudald Espluga, i L’home del sac: arquetip modern del no-res (Emboscall, 2015), una obra de caire fenomenologicoexistencial sobre una de les figures més desateses i incompreses de l’imaginari popular-infantil. En paraules de Cristina Masanés, que en firma el pròleg: «Un assaig breu de discurs àgil i intenció valenta situat en la tradició del nihilisme que ha amarat bona part del pensament i l’escriptura del segle xx».

Alguns dels seus contes s’han traduït al polonès, al croat, al neerlandès, al gallec i al castellà.

Aquesta web ha estat dissenyada i creada per daniel planas